martes, 12 de octubre de 2010

pont


4 dies de vacances, perduda, fora del pais, despres d'hores de cotxe, un petit poble de franssa, amb un casetell, el castell d'una de les pel·licules disney mes conegudes.. la bella dorment, baixem del cotxe, i comencem a pujar, par arribar fins a ell, per el cami 4 noies, una d'elles, la que mes em va cridar l'atenció xinesa, amb una vestimenta molt semblant a la de betty, elegant pero sencilla,... seguim pujan, i arrivem alla, abans moltes botiguetes, amb un punt macnific... entrem per un pont, i comencem a pujar, fins que parem just dabant d'una botiga, una botiga bastant gran, plena de carmels i galetes, en la que si entraves no podies sortir sense comprar, ja que era gairebe imposible resistir-se a tots aquells dolssos, xocolatas de tot tipus carmels de tot el que et pots imaginar... comprem unes cuantes coses, i sortim de la botiga, comencem a mirar les muralles torres, i tot el que ens envolta, entrem a una esglesia, alla un cuadre gran, modern, del 2009, una dona amb un nen, en una altra paret un cuadre totalment diferent, un oval amb una má que agafa un tros de tela.. arribem al fons de l'esglesia, a la dreta una gran campana de ferro, a l'esquerra un rosello, precios, amb molt colors... sortim d'alla, i baixem a menjar a un parc, el moment de fer el boig...
...

martes, 21 de septiembre de 2010

decisions..

a arribat un moment, que m'estic adonant de mases coses, potser, coses de les que no m'auria d'aber enterat, o que si no m'agues enterat viuria enganyada... pero perque? perque tot aixo? no ho se ven bé, nova clase, el mateix institut, la mateixa gent.. pero, perque canvien tant les coses? una noia amb la que no pensaba mai que parlaria, bueno millor dit que tornaria a parlar, m'ajuda moltissim, com no ho fa ningu, i que li donc jo ha canvi res... pff.. pero que li puc donar, si intento les gracies i no se con agrair-li, l'intento donar les gracies, i no puc... i aquella persona que semblava la meva amiga? pf.. millor no parla-hi, es impresionant el que canvia la gent d'una setmana cap a l'altre, que no em vol per el que soc, em vol per el que tinc.. i que, ara que faig, si es la persona en la que tenia la total confianssa... vull parlar amb ell, amb l'M, ell si que m'enten, ja ho baig comentar a la publicació anterior.. ell ho es tot! pero.. que soc jo per ell? una estupida noia mimada i consentida?, una amiga, desgraciada?... pff... i ara, que faig ara? ...

viernes, 17 de septiembre de 2010

dia rere dia

ara ja es una rutina, aixecar.se d'hora per anar a l'escola, arribar, intentar passar desapercebuda per tothom, tot i que es imposible... despres, tornar a casa, el mes rapid possible, menjar en 15 minuts, agafar les coses necesaries i tornar a marxar, dues hores mes, son menys hores, pero es fa molt mes pesat, mirar el rellotge cada 5minuts i pensar vaa! em vull anar a casa! pero has d'esperar aquell soroll que et deixa sortir. agafo les meves coses i surto el mes rapid posible, tot i que se que fora no m'espera ningu, dins tampoc, baig cap a casa, situada a l'altre punta del poble, miro l'skatepark nou, i penso, aquest cap de setmana vinc! i si, baig.. pero sense l'skate, no se perque, pero es com si a la meva mare li fes por, por de que caies, de que em fes mal..., arribo, i aconsegueixo que m'en deixin un, pujo, em foto unes cuantes hosties, m'aixeco, i em trec el mono, despres esta el tipic dia que em poso els cascos i amb la musica bastant alta baig cap a casa, intentant no pensar en res, intentant no escoltar els meus pensaments, ja que es la millor opció despres de tantes hores d'escola, amb gent amb la que preferiries portarte millor pero per alguna rao no ho fas, despres, el tipic dia, en el que trobo a faltar a certa gent, diguemli..M, diguemli M! M..M es la persona que pasi el que pasi esta al meu costat, es aquell hombro en el que ploro quan em fa falta, es la persona amb la que ric cada vegada que la beig, es la persona que la podria veure cada dia, que tot i aixi, m'obriria els brassos esperant una forta abrassada... aquesta es la persona que trobo a faltar dia a dia tot i que parlem cada nit...
i avui? un dia diferent? no! simplement un altre dia, si, una mica diferent, amb un noi nou, amb molt d'estil amb el que em podria portar molt bé, i que demoment ens portem molt bé, pero tambe he descobert moltes coses, milions de dubtes al meu cap, que no se com acabaran... son realment les meves amigues? segueixo amb elles? les deixo?...

k style

jueves, 2 de septiembre de 2010

tot tornara a la normalitat..

5 dies i comenza l'escola, un altre cop, 5 dies, i tornare a veure a tota aquesta gent, que em fa dificil la vida, pero que necesito que molesti perque no sigui tot tan facil... amics, enemics, mes que amics, molts mes enemics, gent que em critica, professors que em miren rarament, pensant i aquesta friky? cops d'ombro, motxilles que pesen la meitat que jo de casa a l'escola i de l'escola a casa... notes... notes.. que dir de les notes, sempre he anat be... pero no se que pot pasar aquest any... es l'ultim any d'institut, despres, batxillerat, amb nous companys, nous profesors,... pero bueno, lo important, tornare a veure a aquesta persona, a la que anava dedicada la publicacio anterior... i a la meva gran enemiga, enemiga? pero si nomes em vol fotra perque m'estima mes que a ella! pff... barallarme amb ella? no, no li vull fer mal a ell, ferli la vida imposible... perque? no, que sera el millor? realment i alguna cosa bona?...
pensare alguna cosa que fer, per tenir.lo a ell que es l'unic que vull...
k.

lunes, 30 de agosto de 2010

un amic, un germa o un enemic?

avui us explicare la gran historia, d'aquell que es suposa que es el meu millor amic aquell, que va estar sempre al meu costat sempre em defensava, fins que un dia.. va apareixer una persona no desitjada, aquella persona que jo odiava aquella que es quedaria amb ell durant molt de temps...
ell, es va comenssar a separar de mi poc a poc gracies a ella, ara estem en un punt que ni ens parlem, abans ell era meu! ara ja no se de qui es, a cambiat, no es el que era, ara no truca, no parla, es mor de ganes de parlar.me pero no ho fa...
aixo o deixo aqui, perque no tinc ganes de seguir plorant per ell... sento que sigui tan curt pero no puc mes

viernes, 20 de agosto de 2010

pensaments i desitjos...

que es el que mes desitjes a la vida? es el que sempre has desitjat? pensa-ho bé! es la teva primera resposta? son coses que sempre em pregunto, i mai e pogut respondre, penso un desitg, mmm... arribar a ser disenyadora, pero que hi ha darrera de tot aixo, hores d'esfors, i despres, si arribes a ser famosa? fotografs a totes hores, milers de persones esperant els teus nous dissenys, i tu, intentant fe.ho el millor possible per no fer.lis mal, sempre pensant en ells i no en tu... i torno a pensar, es el que desitjo? no!..vull...vull... VULL SER NORMAL! que la gent no em miri quan camino per el carrer, que no em diguin mira aquesta com vesteix, o mira aquesta con va pantinada, no porta massa maquillatge negre?... pero esclar, demanant aixo pot semblar que no soc felis tal i com soc... potser no soc com vull o no tinc tot el que vull... pero bueno, em puc comformar... i torno a pensar que es el que mes desitjo... ja ho se! vull que es reconegi a la gent per el que es, no per el seu aspecte! si, potser sembla una cossa molt senssilla, pero no ho es tant, no? aqui es on volia arribar, un clar exemple michael jackson (29-08-1958 25-06-2009) que et ve al cap cuan penses en ell? pederasta? mala persona? boig? que se li queia el nas a trossos? ni siusplau, no penseu aquestes coses d'ell, pederasta? no! nomes anaba amb nens perque ell no va tenir una bona infancia per el seu pare, anaba d'un lloc a un altre amb els jackson 5, fent el que la gent volia d'ell, es per aixo que va montar un parc d'atraccions a casa seva, per veura a nens i nenas com ell, disfrutant de la seva infancia. boig? potser era un mica boig, si pero perque? no ens tornariem boig si constantment estem debant d'un tribunal acusat de coses que no son veritat? jo crec que em tornaria mes boja que ell... un negre que volia ser blanc? normal! jo tambe voldria cambiar el meu aspecte si amb un aspecte em maltracten.... una mort inesperada, un metge acusat, pero qui va provocar la seva mort? qui li va donar aquelles substancies? es una cosa que mai sabre, o si, l'unic que se esque cuan penso en aquesta persona se m'omplen ells ulls de llagrimes, un von artista, una bona persona, milers de persones equivocades per un aspecte, per la societat...
potser, a ningu l'interesi la vida de michael jackson, pero es un clar exemple del que dessitjo, que tot aixo s'acabi, tot i que es imposible...
k.

jueves, 19 de agosto de 2010

el temps corre...

fa dos dies comenssava a escriure, 17 de juny, un nou projecte, pensava, tot un estiu per devant, avui, miro el dia un altre cop 19 d'agost, i penso, un mes! no, menys d'un mes i un altre vegada a la rutina, de l'institut a casa i de casa a l'institut, despres arribara nadal, ara, amb maniga curta, en dos dies amb l'abric, ara fent el bago en dos dies estudiant, ara tot es festa en dos dies una festa cada tres mesos,.. pero aixo en dos dies! pero, aixi portem tota la vida, pensa-ho bé, fa res, erem res, ens barallavem per una capsa de colors, i la major preocupació era que la mare et deixes veura l'ultim capitol de doraemon abans d'anar al cole, que el que mes feliç ens feia era la joguina que ens tocava amb el happy meald, despres, l'any de les multiplicacions, i qui no a anat del cole a casa i de casa al cole dien 2x1=2, 2x2=4, 2x3=6... el primer examen, el canvi de l'escola a l'institut, ... pero entre tot aixo hi han agut molts mes canvis, com el canvi d'amics per exemple, aquella persona amb la que feies castells a la sorra, ja no et parla, de fet, es com si no s'enrrecordes de tu, en canvi, aquell noi que menjava formigues a un raco, ara es el teu millor amic, pero canvien les coses, no? canvis de llocs, per exemple, a mi m'encantava, anar a passejar per el bosc, ara odio anar al bosc, m'encanta anar a skate park, entar amb tota aquella gent... pero si hi ha una cosa que desde petita m'an tornat boja son les rastes i la moda, sempre darrera d'aquelles persones amb rastes, que mai no em feien cas, i ara? uns quant coleges amb rastes, pels que donaria tot i una mica mes!, i la moda... molta gent sap el meu prblema amb la moda... no mes d'un mes sense comprarme un conjunt, no mes d'un dia sense dibuixar alguna cosa que m'encantaria posar.me, no mes de 10 hores sense mirar una web de roba.... suposo que tot i que la majoria de coses canviin hi han coses que sempre segueixen alla...

martes, 17 de agosto de 2010

una gran historia...


bon dia!, bon dia? si bon dia, vols un café, un té, un cola-cao,... aquest es el mati de malicula, pero, com es el dia a dia en una persona normal?
triiiiin!! sona el despertador, miro l'hora les 9:00, pff, m'aixeco com puc, amb la sort, de que cuan caic a terra d'un salt, em poso un bamba, am una mica de sort, aconsegueixo ficarme una altra, i poso la musica a tot volum, baig cap al mirall, situat just al costat de la porta, i em pregunto, aquestes son pintes? bondia!? miro el meu cabell arrissat i sense una forma concreta, els meus ulls blanc, i desideixo apagar el llum i seguir el meu cami, no se que em pasa pero res no m'importa, arribo a la cuina, un paper a sobre de la taula que diu :
K! soc mama, no t'emoinis no a pasat res important reina, nomes volia dir.te que a de venir l'home del gas, no surtis fins que no piri...
un peto!
joder! penso, torno a la meva habitació, miro l'skate, i penso tu, tu eres el meu descarregament d'avui, em giro, agafo el telefon, i truco a un amic, meda! el seu contestador, es veritat es a suïsa... i ara que? marco un numero completament diferent, deixi el seu missatge despres... penjo! torno a la cuina, em preparo un te mentres penso, l'home del gas? com sera l'home del gas? em comensso a imaginar el noi de pelicula, em vestixo, i es alla, l'home del gas, pero no el que jo volia, no! un home d'uns 45 anys,amb barba, gras i d'un metre i mig! el miro de dalt a baix dos o tres cops i comensso a riure sense parar mentres ell em pregunta la caldera!? si alla, t'acompanyo... el porto fins alla, l'obre, miraper sobre i pira sense dir res, adeu? penso jo, pero no, torna a venir, i ara amb la factura, comensso a buscar calers per tota la casa, li pago, i sen va.
corro a la meva habitacio, agafo unes cuantes monedes, l'skate, i corro decidida a agafar l'autobus, arribo just a l'hora que habia quedat, pero ell no hi es, es a suïssa... et trobo a faltar penso, mentres baig al lloc on el baig coneixer, torno al lloc inicial, trec un retolador permanent de color rosa y escric a un ferro:
"has de seguir el teu cami amb, o sense mi"
tanco el retulador, pujo a l'skate, i comensso a patinar...
k.

lunes, 16 de agosto de 2010

crida amb mi... i'm free!
















com un peix que es mosega la cua..


sempre els mateixos errors, estic farta de caure sempre amb la mateixa pedra, mirar cap enradera i que no m'agradi res, mirar cap endavant i que sigui pitjor del que hi ha a darrera, sempre la mateixa historia, la mateiza pedra, la mateixa errada, hi ha alguna forma de saltarla, evitarla, combatir-la? si algu te la resposta que m'o digui, porto anys buscan aquesta resposta, pero mai la he trobat, dia a dia, gent nova, llocs nous pero res, cap resposta, pero alla es la pedra, aquella pedra que em fara caura, una altra vegada com sempre... pero, sempre t'aixeques sembla que sigui mes dificil aquest esfors per aixecar-te cada vegada, pero o aconsegeixes, t'aixeques i poses el teu millor sonriure a la cara, coneixes a algu, i tornes a caure, algun dia em quedare a terra, avera com es veu el mon desde alla, avera si desde alla no torno a caure, pero fins a aquest dia, seguire en peu, amb el millor sonriure, donant guerra, i caient una vegada darrera una altra...
k.

jueves, 24 de junio de 2010

princessa ♔

que es ser princessa?
al diccionari diu: carrec, filla del rei
pero, no, no crec que sigui aixo, princessa, es com et robes cuan estas entre els teus, quan et senteixes bé...
i... que es un regne? tothom en te un?
si, jo diria que si, tot i que avegades costa una mica de trobar-lo, per exemple el meu regne, no es un regne massa luxos, ni una cosa de l'altre mon, pero es el meu regne, aixo que jo estimo, i que, quan estic alla, em sento com una proncessa, es un lloc, on per arribar, has de passar per el costat d'una mena de llacs, plens d'anec i peixos, a continuació de unes extensions de gespa, i, finalment, pujar unes escales, i alla, alla comenssa l'acció, alla son ells, totes les persones que em fan sentir bé al seu costat, els meus petits princeps, pero sempre sempre sempre, e de tenir una cosa al meu costat, una coseta amb cames i brassos, rossa i d'ulls blaus, es ella, la meva petita prncessa, la que m'escolta en tot moment, i a la que li dec molt, perque em fa sentir bé passi el que passi...
[...]
gracies a tots els meus petits princeps, i a tu princessa!

domingo, 20 de junio de 2010

el castig...

cinc dies, cinc dies mes i ja fara un mes que fara un mes que em van castigar la part bona? m'ha servit per reflexionar, i he descobert moltes coses de la meva germana, i fins i tot penso uff, trobo a faltar a tota aquella gent, la meva rutina, riure amb els meus amics... pero, i si no m'agessin castigat? la rutina de sempre dia a dia, amb la ignorancia de sempre, sense noves sensacions, i sense saber tot el que necessito a aquesta gent, i que, que puc dir de tot aixo? que gracies a tota aquesta gent, que dia a dia a estat alla, fent que el meu castig no sigui tan dur, que de veritat, quan acavi anire a veureus...

sábado, 19 de junio de 2010

looks

avui, com air i abans d'air, he tornat anar de compres, cada vegada que entraba a una botiga, veia gent diferent, amb estils totalment diferents o no, i em fixava en tothom, i intentava separarlos en dos tipus de persones, com sempre, els que tenen estil propi, i les fotocopies.
els que tenen estil propi, com ell mateix diu, son aquells que es fan notar, ja sigui amb el seus pentinats, els seus tatoos, els seus piercings, o simplement el seu vestuari; i les fotocopies son totes aquelles nenes(perque es el que mes abunda) que van totes juntes, igual vestides, igual pentinades, amb les mateixes sabates, i fins i tot, moltes vegades amb la mateixa colonia o novio.
a mi, sincerament, em fan molta rabia aquestes fotocopies, ja qu eno te cap sentit ser com elles, pero devagades penso, i si no fossin, tothom tindria un estil propi? no, no i auria un estil propi, perque simplement no hi haurien fotocopies, i aixi com, no i auria tanta societat,...
Despres, m'he intentat classificar, he mirat el meu voltant, i m'he mirat en un mirall que hi habia a kaotiko, i he pensat soc especial, tinc estil o simplement soc friky? Es una cosa que mai sabre, pero el que si que se esque pasi el que pasi, mai sere una simple fotocopia...

viernes, 18 de junio de 2010

el temps corre...

aques mati, m'e despertat, pero em feia molta mandra aixecarme, i me qedat al llit pensant, i pensava: uff com a pasat el temp de rapid, fa 3 dies era estiu, fa 2 e acabat el cole, air, no baig fer res de profit i avui.., que sera d'avui?, cada dia es un pas mes de la meva vida, potser entran persones noves i unes altres s'envan, o potser no pasa res, tot depen de tu nomes de tu cristina, confia en tu i tot anira be dia a dia.
despres e comenssat a pensar en aques 3 anys que e passat a l'institut, i tots els problemes que e tingut, per exemple, a primer, em feia por tothom, sobretot aquells punks-skaters de quart, aquell grup de nois van acabant sent els meus amics, i fins i tot ara, despres de dos anys de vegades quedem..
despres e pensat en els descubriments... i recordava cuan baig descubrir skatepark de sabadell, no coneixia a ningu, i m'aseia a mirar la gent, l'ambient, tot allo m'encantava, pero pensava que era impossible estar entre tots ells, i ara.., ara estic alla, com si fossin la meva segona familia, amb gent molt especial..
i despres e pensat en el temps perdut, aquest es el major temps, pensar en tot aques temps que e perdut mirant enrera i sense pensar en el dema...
bueno, de tot aixo, e tret una conclussió, e de fer encara mes el boig, viure la vida dia a dia, i intentar sempre, no perdre aquelles persones que realment estan alla..

jueves, 17 de junio de 2010

un comensament..


Bueno, avui, dijous 17 de juny, faig la primera entrada al nou blog, s'intentara fer les maximes entrades possibles, sempre que tingi inspiració i ganes d'escriure...
bueno, aquesta primera entrada, li dedico a un noi, que a entrat fa molt poquet a la meva vida, pero que m'a demostrat, que puc confiar en ell, i poc a poc, es va fent una gran persona per mi, tu ja saps que es per tú, pero tot i aixi, et dire la nostra identologia "leopardo rules!" mai baig pensar, que aixo o compartiria amb ningu, baig pensar que potser era extrany que algu dones tant per un simple teixit, pero no, ja beig que no soc l'unica,... bueno, no m'enrollare mer amb tot aixo, no e fet aques blog per explicar que son les "leopardo rules!" pot-ser aixó o fasi mes endavant.. en aquest blog, intentare expressar el que sento dia a dia, i els problemes que s'em presenten a la vida, tot i aixi, no crec que o segeixi molta gent, pero als que ho seguiu, espero que us agradi.