jueves, 24 de junio de 2010

princessa ♔

que es ser princessa?
al diccionari diu: carrec, filla del rei
pero, no, no crec que sigui aixo, princessa, es com et robes cuan estas entre els teus, quan et senteixes bé...
i... que es un regne? tothom en te un?
si, jo diria que si, tot i que avegades costa una mica de trobar-lo, per exemple el meu regne, no es un regne massa luxos, ni una cosa de l'altre mon, pero es el meu regne, aixo que jo estimo, i que, quan estic alla, em sento com una proncessa, es un lloc, on per arribar, has de passar per el costat d'una mena de llacs, plens d'anec i peixos, a continuació de unes extensions de gespa, i, finalment, pujar unes escales, i alla, alla comenssa l'acció, alla son ells, totes les persones que em fan sentir bé al seu costat, els meus petits princeps, pero sempre sempre sempre, e de tenir una cosa al meu costat, una coseta amb cames i brassos, rossa i d'ulls blaus, es ella, la meva petita prncessa, la que m'escolta en tot moment, i a la que li dec molt, perque em fa sentir bé passi el que passi...
[...]
gracies a tots els meus petits princeps, i a tu princessa!

domingo, 20 de junio de 2010

el castig...

cinc dies, cinc dies mes i ja fara un mes que fara un mes que em van castigar la part bona? m'ha servit per reflexionar, i he descobert moltes coses de la meva germana, i fins i tot penso uff, trobo a faltar a tota aquella gent, la meva rutina, riure amb els meus amics... pero, i si no m'agessin castigat? la rutina de sempre dia a dia, amb la ignorancia de sempre, sense noves sensacions, i sense saber tot el que necessito a aquesta gent, i que, que puc dir de tot aixo? que gracies a tota aquesta gent, que dia a dia a estat alla, fent que el meu castig no sigui tan dur, que de veritat, quan acavi anire a veureus...

sábado, 19 de junio de 2010

looks

avui, com air i abans d'air, he tornat anar de compres, cada vegada que entraba a una botiga, veia gent diferent, amb estils totalment diferents o no, i em fixava en tothom, i intentava separarlos en dos tipus de persones, com sempre, els que tenen estil propi, i les fotocopies.
els que tenen estil propi, com ell mateix diu, son aquells que es fan notar, ja sigui amb el seus pentinats, els seus tatoos, els seus piercings, o simplement el seu vestuari; i les fotocopies son totes aquelles nenes(perque es el que mes abunda) que van totes juntes, igual vestides, igual pentinades, amb les mateixes sabates, i fins i tot, moltes vegades amb la mateixa colonia o novio.
a mi, sincerament, em fan molta rabia aquestes fotocopies, ja qu eno te cap sentit ser com elles, pero devagades penso, i si no fossin, tothom tindria un estil propi? no, no i auria un estil propi, perque simplement no hi haurien fotocopies, i aixi com, no i auria tanta societat,...
Despres, m'he intentat classificar, he mirat el meu voltant, i m'he mirat en un mirall que hi habia a kaotiko, i he pensat soc especial, tinc estil o simplement soc friky? Es una cosa que mai sabre, pero el que si que se esque pasi el que pasi, mai sere una simple fotocopia...

viernes, 18 de junio de 2010

el temps corre...

aques mati, m'e despertat, pero em feia molta mandra aixecarme, i me qedat al llit pensant, i pensava: uff com a pasat el temp de rapid, fa 3 dies era estiu, fa 2 e acabat el cole, air, no baig fer res de profit i avui.., que sera d'avui?, cada dia es un pas mes de la meva vida, potser entran persones noves i unes altres s'envan, o potser no pasa res, tot depen de tu nomes de tu cristina, confia en tu i tot anira be dia a dia.
despres e comenssat a pensar en aques 3 anys que e passat a l'institut, i tots els problemes que e tingut, per exemple, a primer, em feia por tothom, sobretot aquells punks-skaters de quart, aquell grup de nois van acabant sent els meus amics, i fins i tot ara, despres de dos anys de vegades quedem..
despres e pensat en els descubriments... i recordava cuan baig descubrir skatepark de sabadell, no coneixia a ningu, i m'aseia a mirar la gent, l'ambient, tot allo m'encantava, pero pensava que era impossible estar entre tots ells, i ara.., ara estic alla, com si fossin la meva segona familia, amb gent molt especial..
i despres e pensat en el temps perdut, aquest es el major temps, pensar en tot aques temps que e perdut mirant enrera i sense pensar en el dema...
bueno, de tot aixo, e tret una conclussió, e de fer encara mes el boig, viure la vida dia a dia, i intentar sempre, no perdre aquelles persones que realment estan alla..

jueves, 17 de junio de 2010

un comensament..


Bueno, avui, dijous 17 de juny, faig la primera entrada al nou blog, s'intentara fer les maximes entrades possibles, sempre que tingi inspiració i ganes d'escriure...
bueno, aquesta primera entrada, li dedico a un noi, que a entrat fa molt poquet a la meva vida, pero que m'a demostrat, que puc confiar en ell, i poc a poc, es va fent una gran persona per mi, tu ja saps que es per tú, pero tot i aixi, et dire la nostra identologia "leopardo rules!" mai baig pensar, que aixo o compartiria amb ningu, baig pensar que potser era extrany que algu dones tant per un simple teixit, pero no, ja beig que no soc l'unica,... bueno, no m'enrollare mer amb tot aixo, no e fet aques blog per explicar que son les "leopardo rules!" pot-ser aixó o fasi mes endavant.. en aquest blog, intentare expressar el que sento dia a dia, i els problemes que s'em presenten a la vida, tot i aixi, no crec que o segeixi molta gent, pero als que ho seguiu, espero que us agradi.