domingo, 20 de junio de 2010
el castig...
cinc dies, cinc dies mes i ja fara un mes que fara un mes que em van castigar la part bona? m'ha servit per reflexionar, i he descobert moltes coses de la meva germana, i fins i tot penso uff, trobo a faltar a tota aquella gent, la meva rutina, riure amb els meus amics... pero, i si no m'agessin castigat? la rutina de sempre dia a dia, amb la ignorancia de sempre, sense noves sensacions, i sense saber tot el que necessito a aquesta gent, i que, que puc dir de tot aixo? que gracies a tota aquesta gent, que dia a dia a estat alla, fent que el meu castig no sigui tan dur, que de veritat, quan acavi anire a veureus...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Molt bona reflexió(:
ResponderEliminarNo sabía que tenies un bloooog! T'ho tenies amagadeeet eh? Hahaha!
Un petó GUAPA♥