aques mati, m'e despertat, pero em feia molta mandra aixecarme, i me qedat al llit pensant, i pensava: uff com a pasat el temp de rapid, fa 3 dies era estiu, fa 2 e acabat el cole, air, no baig fer res de profit i avui.., que sera d'avui?, cada dia es un pas mes de la meva vida, potser entran persones noves i unes altres s'envan, o potser no pasa res, tot depen de tu nomes de tu cristina, confia en tu i tot anira be dia a dia.
despres e comenssat a pensar en aques 3 anys que e passat a l'institut, i tots els problemes que e tingut, per exemple, a primer, em feia por tothom, sobretot aquells punks-skaters de quart, aquell grup de nois van acabant sent els meus amics, i fins i tot ara, despres de dos anys de vegades quedem..
despres e pensat en els descubriments... i recordava cuan baig descubrir skatepark de sabadell, no coneixia a ningu, i m'aseia a mirar la gent, l'ambient, tot allo m'encantava, pero pensava que era impossible estar entre tots ells, i ara.., ara estic alla, com si fossin la meva segona familia, amb gent molt especial..
i despres e pensat en el temps perdut, aquest es el major temps, pensar en tot aques temps que e perdut mirant enrera i sense pensar en el dema...
bueno, de tot aixo, e tret una conclussió, e de fer encara mes el boig, viure la vida dia a dia, i intentar sempre, no perdre aquelles persones que realment estan alla..
No hay comentarios:
Publicar un comentario