martes, 21 de septiembre de 2010

decisions..

a arribat un moment, que m'estic adonant de mases coses, potser, coses de les que no m'auria d'aber enterat, o que si no m'agues enterat viuria enganyada... pero perque? perque tot aixo? no ho se ven bé, nova clase, el mateix institut, la mateixa gent.. pero, perque canvien tant les coses? una noia amb la que no pensaba mai que parlaria, bueno millor dit que tornaria a parlar, m'ajuda moltissim, com no ho fa ningu, i que li donc jo ha canvi res... pff.. pero que li puc donar, si intento les gracies i no se con agrair-li, l'intento donar les gracies, i no puc... i aquella persona que semblava la meva amiga? pf.. millor no parla-hi, es impresionant el que canvia la gent d'una setmana cap a l'altre, que no em vol per el que soc, em vol per el que tinc.. i que, ara que faig, si es la persona en la que tenia la total confianssa... vull parlar amb ell, amb l'M, ell si que m'enten, ja ho baig comentar a la publicació anterior.. ell ho es tot! pero.. que soc jo per ell? una estupida noia mimada i consentida?, una amiga, desgraciada?... pff... i ara, que faig ara? ...

viernes, 17 de septiembre de 2010

dia rere dia

ara ja es una rutina, aixecar.se d'hora per anar a l'escola, arribar, intentar passar desapercebuda per tothom, tot i que es imposible... despres, tornar a casa, el mes rapid possible, menjar en 15 minuts, agafar les coses necesaries i tornar a marxar, dues hores mes, son menys hores, pero es fa molt mes pesat, mirar el rellotge cada 5minuts i pensar vaa! em vull anar a casa! pero has d'esperar aquell soroll que et deixa sortir. agafo les meves coses i surto el mes rapid posible, tot i que se que fora no m'espera ningu, dins tampoc, baig cap a casa, situada a l'altre punta del poble, miro l'skatepark nou, i penso, aquest cap de setmana vinc! i si, baig.. pero sense l'skate, no se perque, pero es com si a la meva mare li fes por, por de que caies, de que em fes mal..., arribo, i aconsegueixo que m'en deixin un, pujo, em foto unes cuantes hosties, m'aixeco, i em trec el mono, despres esta el tipic dia que em poso els cascos i amb la musica bastant alta baig cap a casa, intentant no pensar en res, intentant no escoltar els meus pensaments, ja que es la millor opció despres de tantes hores d'escola, amb gent amb la que preferiries portarte millor pero per alguna rao no ho fas, despres, el tipic dia, en el que trobo a faltar a certa gent, diguemli..M, diguemli M! M..M es la persona que pasi el que pasi esta al meu costat, es aquell hombro en el que ploro quan em fa falta, es la persona amb la que ric cada vegada que la beig, es la persona que la podria veure cada dia, que tot i aixi, m'obriria els brassos esperant una forta abrassada... aquesta es la persona que trobo a faltar dia a dia tot i que parlem cada nit...
i avui? un dia diferent? no! simplement un altre dia, si, una mica diferent, amb un noi nou, amb molt d'estil amb el que em podria portar molt bé, i que demoment ens portem molt bé, pero tambe he descobert moltes coses, milions de dubtes al meu cap, que no se com acabaran... son realment les meves amigues? segueixo amb elles? les deixo?...

k style

jueves, 2 de septiembre de 2010

tot tornara a la normalitat..

5 dies i comenza l'escola, un altre cop, 5 dies, i tornare a veure a tota aquesta gent, que em fa dificil la vida, pero que necesito que molesti perque no sigui tot tan facil... amics, enemics, mes que amics, molts mes enemics, gent que em critica, professors que em miren rarament, pensant i aquesta friky? cops d'ombro, motxilles que pesen la meitat que jo de casa a l'escola i de l'escola a casa... notes... notes.. que dir de les notes, sempre he anat be... pero no se que pot pasar aquest any... es l'ultim any d'institut, despres, batxillerat, amb nous companys, nous profesors,... pero bueno, lo important, tornare a veure a aquesta persona, a la que anava dedicada la publicacio anterior... i a la meva gran enemiga, enemiga? pero si nomes em vol fotra perque m'estima mes que a ella! pff... barallarme amb ella? no, no li vull fer mal a ell, ferli la vida imposible... perque? no, que sera el millor? realment i alguna cosa bona?...
pensare alguna cosa que fer, per tenir.lo a ell que es l'unic que vull...
k.