martes, 12 de octubre de 2010

pont


4 dies de vacances, perduda, fora del pais, despres d'hores de cotxe, un petit poble de franssa, amb un casetell, el castell d'una de les pel·licules disney mes conegudes.. la bella dorment, baixem del cotxe, i comencem a pujar, par arribar fins a ell, per el cami 4 noies, una d'elles, la que mes em va cridar l'atenció xinesa, amb una vestimenta molt semblant a la de betty, elegant pero sencilla,... seguim pujan, i arrivem alla, abans moltes botiguetes, amb un punt macnific... entrem per un pont, i comencem a pujar, fins que parem just dabant d'una botiga, una botiga bastant gran, plena de carmels i galetes, en la que si entraves no podies sortir sense comprar, ja que era gairebe imposible resistir-se a tots aquells dolssos, xocolatas de tot tipus carmels de tot el que et pots imaginar... comprem unes cuantes coses, i sortim de la botiga, comencem a mirar les muralles torres, i tot el que ens envolta, entrem a una esglesia, alla un cuadre gran, modern, del 2009, una dona amb un nen, en una altra paret un cuadre totalment diferent, un oval amb una má que agafa un tros de tela.. arribem al fons de l'esglesia, a la dreta una gran campana de ferro, a l'esquerra un rosello, precios, amb molt colors... sortim d'alla, i baixem a menjar a un parc, el moment de fer el boig...
...

martes, 21 de septiembre de 2010

decisions..

a arribat un moment, que m'estic adonant de mases coses, potser, coses de les que no m'auria d'aber enterat, o que si no m'agues enterat viuria enganyada... pero perque? perque tot aixo? no ho se ven bé, nova clase, el mateix institut, la mateixa gent.. pero, perque canvien tant les coses? una noia amb la que no pensaba mai que parlaria, bueno millor dit que tornaria a parlar, m'ajuda moltissim, com no ho fa ningu, i que li donc jo ha canvi res... pff.. pero que li puc donar, si intento les gracies i no se con agrair-li, l'intento donar les gracies, i no puc... i aquella persona que semblava la meva amiga? pf.. millor no parla-hi, es impresionant el que canvia la gent d'una setmana cap a l'altre, que no em vol per el que soc, em vol per el que tinc.. i que, ara que faig, si es la persona en la que tenia la total confianssa... vull parlar amb ell, amb l'M, ell si que m'enten, ja ho baig comentar a la publicació anterior.. ell ho es tot! pero.. que soc jo per ell? una estupida noia mimada i consentida?, una amiga, desgraciada?... pff... i ara, que faig ara? ...

viernes, 17 de septiembre de 2010

dia rere dia

ara ja es una rutina, aixecar.se d'hora per anar a l'escola, arribar, intentar passar desapercebuda per tothom, tot i que es imposible... despres, tornar a casa, el mes rapid possible, menjar en 15 minuts, agafar les coses necesaries i tornar a marxar, dues hores mes, son menys hores, pero es fa molt mes pesat, mirar el rellotge cada 5minuts i pensar vaa! em vull anar a casa! pero has d'esperar aquell soroll que et deixa sortir. agafo les meves coses i surto el mes rapid posible, tot i que se que fora no m'espera ningu, dins tampoc, baig cap a casa, situada a l'altre punta del poble, miro l'skatepark nou, i penso, aquest cap de setmana vinc! i si, baig.. pero sense l'skate, no se perque, pero es com si a la meva mare li fes por, por de que caies, de que em fes mal..., arribo, i aconsegueixo que m'en deixin un, pujo, em foto unes cuantes hosties, m'aixeco, i em trec el mono, despres esta el tipic dia que em poso els cascos i amb la musica bastant alta baig cap a casa, intentant no pensar en res, intentant no escoltar els meus pensaments, ja que es la millor opció despres de tantes hores d'escola, amb gent amb la que preferiries portarte millor pero per alguna rao no ho fas, despres, el tipic dia, en el que trobo a faltar a certa gent, diguemli..M, diguemli M! M..M es la persona que pasi el que pasi esta al meu costat, es aquell hombro en el que ploro quan em fa falta, es la persona amb la que ric cada vegada que la beig, es la persona que la podria veure cada dia, que tot i aixi, m'obriria els brassos esperant una forta abrassada... aquesta es la persona que trobo a faltar dia a dia tot i que parlem cada nit...
i avui? un dia diferent? no! simplement un altre dia, si, una mica diferent, amb un noi nou, amb molt d'estil amb el que em podria portar molt bé, i que demoment ens portem molt bé, pero tambe he descobert moltes coses, milions de dubtes al meu cap, que no se com acabaran... son realment les meves amigues? segueixo amb elles? les deixo?...

k style

jueves, 2 de septiembre de 2010

tot tornara a la normalitat..

5 dies i comenza l'escola, un altre cop, 5 dies, i tornare a veure a tota aquesta gent, que em fa dificil la vida, pero que necesito que molesti perque no sigui tot tan facil... amics, enemics, mes que amics, molts mes enemics, gent que em critica, professors que em miren rarament, pensant i aquesta friky? cops d'ombro, motxilles que pesen la meitat que jo de casa a l'escola i de l'escola a casa... notes... notes.. que dir de les notes, sempre he anat be... pero no se que pot pasar aquest any... es l'ultim any d'institut, despres, batxillerat, amb nous companys, nous profesors,... pero bueno, lo important, tornare a veure a aquesta persona, a la que anava dedicada la publicacio anterior... i a la meva gran enemiga, enemiga? pero si nomes em vol fotra perque m'estima mes que a ella! pff... barallarme amb ella? no, no li vull fer mal a ell, ferli la vida imposible... perque? no, que sera el millor? realment i alguna cosa bona?...
pensare alguna cosa que fer, per tenir.lo a ell que es l'unic que vull...
k.

lunes, 30 de agosto de 2010

un amic, un germa o un enemic?

avui us explicare la gran historia, d'aquell que es suposa que es el meu millor amic aquell, que va estar sempre al meu costat sempre em defensava, fins que un dia.. va apareixer una persona no desitjada, aquella persona que jo odiava aquella que es quedaria amb ell durant molt de temps...
ell, es va comenssar a separar de mi poc a poc gracies a ella, ara estem en un punt que ni ens parlem, abans ell era meu! ara ja no se de qui es, a cambiat, no es el que era, ara no truca, no parla, es mor de ganes de parlar.me pero no ho fa...
aixo o deixo aqui, perque no tinc ganes de seguir plorant per ell... sento que sigui tan curt pero no puc mes

viernes, 20 de agosto de 2010

pensaments i desitjos...

que es el que mes desitjes a la vida? es el que sempre has desitjat? pensa-ho bé! es la teva primera resposta? son coses que sempre em pregunto, i mai e pogut respondre, penso un desitg, mmm... arribar a ser disenyadora, pero que hi ha darrera de tot aixo, hores d'esfors, i despres, si arribes a ser famosa? fotografs a totes hores, milers de persones esperant els teus nous dissenys, i tu, intentant fe.ho el millor possible per no fer.lis mal, sempre pensant en ells i no en tu... i torno a pensar, es el que desitjo? no!..vull...vull... VULL SER NORMAL! que la gent no em miri quan camino per el carrer, que no em diguin mira aquesta com vesteix, o mira aquesta con va pantinada, no porta massa maquillatge negre?... pero esclar, demanant aixo pot semblar que no soc felis tal i com soc... potser no soc com vull o no tinc tot el que vull... pero bueno, em puc comformar... i torno a pensar que es el que mes desitjo... ja ho se! vull que es reconegi a la gent per el que es, no per el seu aspecte! si, potser sembla una cossa molt senssilla, pero no ho es tant, no? aqui es on volia arribar, un clar exemple michael jackson (29-08-1958 25-06-2009) que et ve al cap cuan penses en ell? pederasta? mala persona? boig? que se li queia el nas a trossos? ni siusplau, no penseu aquestes coses d'ell, pederasta? no! nomes anaba amb nens perque ell no va tenir una bona infancia per el seu pare, anaba d'un lloc a un altre amb els jackson 5, fent el que la gent volia d'ell, es per aixo que va montar un parc d'atraccions a casa seva, per veura a nens i nenas com ell, disfrutant de la seva infancia. boig? potser era un mica boig, si pero perque? no ens tornariem boig si constantment estem debant d'un tribunal acusat de coses que no son veritat? jo crec que em tornaria mes boja que ell... un negre que volia ser blanc? normal! jo tambe voldria cambiar el meu aspecte si amb un aspecte em maltracten.... una mort inesperada, un metge acusat, pero qui va provocar la seva mort? qui li va donar aquelles substancies? es una cosa que mai sabre, o si, l'unic que se esque cuan penso en aquesta persona se m'omplen ells ulls de llagrimes, un von artista, una bona persona, milers de persones equivocades per un aspecte, per la societat...
potser, a ningu l'interesi la vida de michael jackson, pero es un clar exemple del que dessitjo, que tot aixo s'acabi, tot i que es imposible...
k.