ara ja es una rutina, aixecar.se d'hora per anar a l'escola, arribar, intentar passar desapercebuda per tothom, tot i que es imposible... despres, tornar a casa, el mes rapid possible, menjar en 15 minuts, agafar les coses necesaries i tornar a marxar, dues hores mes, son menys hores, pero es fa molt mes pesat, mirar el rellotge cada 5minuts i pensar vaa! em vull anar a casa! pero has d'esperar aquell soroll que et deixa sortir. agafo les meves coses i surto el mes rapid posible, tot i que se que fora no m'espera ningu, dins tampoc, baig cap a casa, situada a l'altre punta del poble, miro l'skatepark nou, i penso, aquest cap de setmana vinc! i si, baig.. pero sense l'skate, no se perque, pero es com si a la meva mare li fes por, por de que caies, de que em fes mal..., arribo, i aconsegueixo que m'en deixin un, pujo, em foto unes cuantes hosties, m'aixeco, i em trec el mono, despres esta el tipic dia que em poso els cascos i amb la musica bastant alta baig cap a casa, intentant no pensar en res, intentant no escoltar els meus pensaments, ja que es la millor opció despres de tantes hores d'escola, amb gent amb la que preferiries portarte millor pero per alguna rao no ho fas, despres, el tipic dia, en el que trobo a faltar a certa gent, diguemli..M, diguemli M! M..M es la persona que pasi el que pasi esta al meu costat, es aquell hombro en el que ploro quan em fa falta, es la persona amb la que ric cada vegada que la beig, es la persona que la podria veure cada dia, que tot i aixi, m'obriria els brassos esperant una forta abrassada... aquesta es la persona que trobo a faltar dia a dia tot i que parlem cada nit...
i avui? un dia diferent? no! simplement un altre dia, si, una mica diferent, amb un noi nou, amb molt d'estil amb el que em podria portar molt bé, i que demoment ens portem molt bé, pero tambe he descobert moltes coses, milions de dubtes al meu cap, que no se com acabaran... son realment les meves amigues? segueixo amb elles? les deixo?...
No hay comentarios:
Publicar un comentario