lunes, 30 de agosto de 2010

un amic, un germa o un enemic?

avui us explicare la gran historia, d'aquell que es suposa que es el meu millor amic aquell, que va estar sempre al meu costat sempre em defensava, fins que un dia.. va apareixer una persona no desitjada, aquella persona que jo odiava aquella que es quedaria amb ell durant molt de temps...
ell, es va comenssar a separar de mi poc a poc gracies a ella, ara estem en un punt que ni ens parlem, abans ell era meu! ara ja no se de qui es, a cambiat, no es el que era, ara no truca, no parla, es mor de ganes de parlar.me pero no ho fa...
aixo o deixo aqui, perque no tinc ganes de seguir plorant per ell... sento que sigui tan curt pero no puc mes

viernes, 20 de agosto de 2010

pensaments i desitjos...

que es el que mes desitjes a la vida? es el que sempre has desitjat? pensa-ho bé! es la teva primera resposta? son coses que sempre em pregunto, i mai e pogut respondre, penso un desitg, mmm... arribar a ser disenyadora, pero que hi ha darrera de tot aixo, hores d'esfors, i despres, si arribes a ser famosa? fotografs a totes hores, milers de persones esperant els teus nous dissenys, i tu, intentant fe.ho el millor possible per no fer.lis mal, sempre pensant en ells i no en tu... i torno a pensar, es el que desitjo? no!..vull...vull... VULL SER NORMAL! que la gent no em miri quan camino per el carrer, que no em diguin mira aquesta com vesteix, o mira aquesta con va pantinada, no porta massa maquillatge negre?... pero esclar, demanant aixo pot semblar que no soc felis tal i com soc... potser no soc com vull o no tinc tot el que vull... pero bueno, em puc comformar... i torno a pensar que es el que mes desitjo... ja ho se! vull que es reconegi a la gent per el que es, no per el seu aspecte! si, potser sembla una cossa molt senssilla, pero no ho es tant, no? aqui es on volia arribar, un clar exemple michael jackson (29-08-1958 25-06-2009) que et ve al cap cuan penses en ell? pederasta? mala persona? boig? que se li queia el nas a trossos? ni siusplau, no penseu aquestes coses d'ell, pederasta? no! nomes anaba amb nens perque ell no va tenir una bona infancia per el seu pare, anaba d'un lloc a un altre amb els jackson 5, fent el que la gent volia d'ell, es per aixo que va montar un parc d'atraccions a casa seva, per veura a nens i nenas com ell, disfrutant de la seva infancia. boig? potser era un mica boig, si pero perque? no ens tornariem boig si constantment estem debant d'un tribunal acusat de coses que no son veritat? jo crec que em tornaria mes boja que ell... un negre que volia ser blanc? normal! jo tambe voldria cambiar el meu aspecte si amb un aspecte em maltracten.... una mort inesperada, un metge acusat, pero qui va provocar la seva mort? qui li va donar aquelles substancies? es una cosa que mai sabre, o si, l'unic que se esque cuan penso en aquesta persona se m'omplen ells ulls de llagrimes, un von artista, una bona persona, milers de persones equivocades per un aspecte, per la societat...
potser, a ningu l'interesi la vida de michael jackson, pero es un clar exemple del que dessitjo, que tot aixo s'acabi, tot i que es imposible...
k.

jueves, 19 de agosto de 2010

el temps corre...

fa dos dies comenssava a escriure, 17 de juny, un nou projecte, pensava, tot un estiu per devant, avui, miro el dia un altre cop 19 d'agost, i penso, un mes! no, menys d'un mes i un altre vegada a la rutina, de l'institut a casa i de casa a l'institut, despres arribara nadal, ara, amb maniga curta, en dos dies amb l'abric, ara fent el bago en dos dies estudiant, ara tot es festa en dos dies una festa cada tres mesos,.. pero aixo en dos dies! pero, aixi portem tota la vida, pensa-ho bé, fa res, erem res, ens barallavem per una capsa de colors, i la major preocupació era que la mare et deixes veura l'ultim capitol de doraemon abans d'anar al cole, que el que mes feliç ens feia era la joguina que ens tocava amb el happy meald, despres, l'any de les multiplicacions, i qui no a anat del cole a casa i de casa al cole dien 2x1=2, 2x2=4, 2x3=6... el primer examen, el canvi de l'escola a l'institut, ... pero entre tot aixo hi han agut molts mes canvis, com el canvi d'amics per exemple, aquella persona amb la que feies castells a la sorra, ja no et parla, de fet, es com si no s'enrrecordes de tu, en canvi, aquell noi que menjava formigues a un raco, ara es el teu millor amic, pero canvien les coses, no? canvis de llocs, per exemple, a mi m'encantava, anar a passejar per el bosc, ara odio anar al bosc, m'encanta anar a skate park, entar amb tota aquella gent... pero si hi ha una cosa que desde petita m'an tornat boja son les rastes i la moda, sempre darrera d'aquelles persones amb rastes, que mai no em feien cas, i ara? uns quant coleges amb rastes, pels que donaria tot i una mica mes!, i la moda... molta gent sap el meu prblema amb la moda... no mes d'un mes sense comprarme un conjunt, no mes d'un dia sense dibuixar alguna cosa que m'encantaria posar.me, no mes de 10 hores sense mirar una web de roba.... suposo que tot i que la majoria de coses canviin hi han coses que sempre segueixen alla...

martes, 17 de agosto de 2010

una gran historia...


bon dia!, bon dia? si bon dia, vols un café, un té, un cola-cao,... aquest es el mati de malicula, pero, com es el dia a dia en una persona normal?
triiiiin!! sona el despertador, miro l'hora les 9:00, pff, m'aixeco com puc, amb la sort, de que cuan caic a terra d'un salt, em poso un bamba, am una mica de sort, aconsegueixo ficarme una altra, i poso la musica a tot volum, baig cap al mirall, situat just al costat de la porta, i em pregunto, aquestes son pintes? bondia!? miro el meu cabell arrissat i sense una forma concreta, els meus ulls blanc, i desideixo apagar el llum i seguir el meu cami, no se que em pasa pero res no m'importa, arribo a la cuina, un paper a sobre de la taula que diu :
K! soc mama, no t'emoinis no a pasat res important reina, nomes volia dir.te que a de venir l'home del gas, no surtis fins que no piri...
un peto!
joder! penso, torno a la meva habitació, miro l'skate, i penso tu, tu eres el meu descarregament d'avui, em giro, agafo el telefon, i truco a un amic, meda! el seu contestador, es veritat es a suïsa... i ara que? marco un numero completament diferent, deixi el seu missatge despres... penjo! torno a la cuina, em preparo un te mentres penso, l'home del gas? com sera l'home del gas? em comensso a imaginar el noi de pelicula, em vestixo, i es alla, l'home del gas, pero no el que jo volia, no! un home d'uns 45 anys,amb barba, gras i d'un metre i mig! el miro de dalt a baix dos o tres cops i comensso a riure sense parar mentres ell em pregunta la caldera!? si alla, t'acompanyo... el porto fins alla, l'obre, miraper sobre i pira sense dir res, adeu? penso jo, pero no, torna a venir, i ara amb la factura, comensso a buscar calers per tota la casa, li pago, i sen va.
corro a la meva habitacio, agafo unes cuantes monedes, l'skate, i corro decidida a agafar l'autobus, arribo just a l'hora que habia quedat, pero ell no hi es, es a suïssa... et trobo a faltar penso, mentres baig al lloc on el baig coneixer, torno al lloc inicial, trec un retolador permanent de color rosa y escric a un ferro:
"has de seguir el teu cami amb, o sense mi"
tanco el retulador, pujo a l'skate, i comensso a patinar...
k.

lunes, 16 de agosto de 2010

crida amb mi... i'm free!
















com un peix que es mosega la cua..


sempre els mateixos errors, estic farta de caure sempre amb la mateixa pedra, mirar cap enradera i que no m'agradi res, mirar cap endavant i que sigui pitjor del que hi ha a darrera, sempre la mateixa historia, la mateiza pedra, la mateixa errada, hi ha alguna forma de saltarla, evitarla, combatir-la? si algu te la resposta que m'o digui, porto anys buscan aquesta resposta, pero mai la he trobat, dia a dia, gent nova, llocs nous pero res, cap resposta, pero alla es la pedra, aquella pedra que em fara caura, una altra vegada com sempre... pero, sempre t'aixeques sembla que sigui mes dificil aquest esfors per aixecar-te cada vegada, pero o aconsegeixes, t'aixeques i poses el teu millor sonriure a la cara, coneixes a algu, i tornes a caure, algun dia em quedare a terra, avera com es veu el mon desde alla, avera si desde alla no torno a caure, pero fins a aquest dia, seguire en peu, amb el millor sonriure, donant guerra, i caient una vegada darrera una altra...
k.